La Fundació Institut Ametller d’Art Hispànic és una institució amb seu a la casa modernista del mecenes i industrial Josep Puig i Cadafalch, conegut també com a Casa Amatller.
Hi té seu també l’Arxiu Mas, “amb més de 360.000 còpies fotogràfiques i més de 30.000 títols d’art, l’Institut Amatller d’Art Hispànic és avui un dels centres de referència per a la investigació i divulgació de la història de l’art.” Aquest gran fons documental és hereu del fotògraf i col·leccionista Adolf Mas i és una molt bona font d’informació per a documentar https://amatller.org/ca/el-instituto/la Catalunya del segle XIX.
Els serveis que ofereix són de fototeca i biblioteca i atenen el públic amb reserva prèvia. També duen a terme activitats adreçades a la comunitat educativa, de consulta i publicacions i una sèrie de recomanacions bibliogràfiques que difonen periòdicament a través de les xarxes socials sobre #bibliografia en història de l’art i ha esdevingut un gran referent com a centre d’investigació d’art hispànic. Molta de la bibliografia especialitzada que forma part de les seves col·leccions és doncs de tipus gràfic així com també originals que formen part dels seus fons d’arxiu com l’esmentat i també l’Arxiu Gudiol així com d’altres adquirits per Adolf Mas.
El passat 2024 va complir 80 anys i és per això i també pel fet que darrerament també s’ha publicat treballs sobre la documentació que conserva i la història del seus fundadors que volem destacar-ne la importància patrimonial dels seus fons en diversos àmbits de les Humanitats.
Al seu perfil a la xarxa X (@Fundacio_IAAH) i al d’Instagram (@institut_amatller_biblioteca) es comparteixen vídeos amb recomanacions bibliogràfiques amb periodicitat setmanal i sota el hashtag #bilbiotecaametller que formen part del cicle Dimecres bibliogràfic.
Bibliografia:
Carmen Perrotta. “De la toga a la cámara fotográfica: Adolf Mas Ginestà (1860-1936). Innovación archivística al servicio del arte románico”; tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2018. Enllaç: https://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/122516
Carmen Perrotta. “La fotografía como medio de reproducción de los bienes artísticos, arqueológicos y arquitectónicos: los primeros álbumes catalanes”, Revista Emblecat, vol. 7, 2018: 53-70, ISSN: 2014-5667.
Guillem Cañameras. “La trajectòria de Josep Gudiol Ricart entre 1930 i 1940. Contribucions i aportacions al seu estudi”; Màster Oficial en Estudis Avançats en Història de l’Art, Geografia i Història de la UB, 2013. Enllaç: https://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/190450
