I SI… una lectura distòpica de la professió
Any 2049. Ens crèiem indispensables, insubstituïbles i necessaris, compartíem experiències i reflexions a les xarxes socials per mostrar-nos a tothom, portàvem totebags amb un munt de frases boniques i inspiradores, canalitzàvem les nostres emocions en espais reduïts o de manera solitària i pensàvem que a nosaltres mai ens tocaria desaparèixer… Massa tard.
Eix professional
I si … el nom o la designació professional no fa la cosa? I si … acceptem les especialitzacions dins les biblioteques (públiques, universitàries, especialitzades, etc.) com en d’altres països més desenvolupats que el nostre, on es contracten a professionals especialitzats, i no sols amb coneixements genèrics?
Eix tecnològic
I si… les màquines ja no estiguessin al nostre servei perquè prenen prou autonomia per prendre decisions. I si… no tenim en compte l’ètica i els principis de qualsevol experiència humana com a base decisions?
Eix social
I si…els espais públics i de reunió o culturals són exclusivament de pagament o s’hi ha de fer despesa comercial per gaudir-ne? I si … les biblioteques depenessin exclusivament de corporacions i empreses privades? I si… el discurs únic i la censura dominés l’accés a la informació?
Eix tendències
I si…els ciutadans no tinguessin cap biblioteca d’accés lliure a l’abast? I si…els ciutadans no tinguessin cap espai públic on trobar-se per potenciar l’esperit crític?